El període d'entreguerres (3): el nazisme a Alemanya.
Ara és el torn d'anar cap a l'Alemanya dels anys vint i trenta i de veure com, a poc a poc, els nazis van aconseguint més suport fins que Adolf Hitler esdevé canciller alemany l'any 1933. Us he buscat algunes fotografies que surten de la normalitat referents a coses que hem anat veient a classe:
La primera fa referència al Putsch de Münich, una mena de "fotografia familiar" d'alguns els membres i simpatitzants del Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP). Fixeu-vos-hi que semblen gent de "poca broma". entre ells podem descobrir a Hitler.
La següent és una fotografia -de no massa qualitat, per cert- captada mentre el futur dictador alemany va estar tancat a la presó i on va aprofitar per escriure el llibre "La meva lluita".
Finalment, una fotografia d'època de la crema del Reichstag, l'inici de la brutal persecució política dirigida cap a comunistes, disidents o qualsevol opositor al règim nazi. Està bastant clar que, a partir d'aquell moment, les coses ja pintaven malament i el país es dirigia cap una situació de difícil retorn.
I finalment dues seqüències cinematogràfiques força divertides (si es capta el sentit, és clar): una de les poques persones reconegudes a nivel internacional que va atrevir-se a fer conya i a enfotre-se'n directament de Hitler mentre governava Alemanya va ser Charles Chaplin (d'origen jueu). Vegeu aquestes dues seqüències de la pel·lícula "The great dictator". A la primera ridiculitza a Hitler quan encara era un simple sots-oficial a la Primera Guerra Mundial i a la segona el torna a ridiculitzar, ara fent-se acompanyar de Mussolini i discutint tots dos sobre les ànsies de poder mundial ("A veure qui és més xulo!)
.
El període d'entreguerres (2): la Itàlia feixista.
Us penjo algunes fotografies interessants sobre la Itàlia governada per Benito MUSSOLINI. Aprofito per recordar-vos que a Internet està ple d'informació sobre aquest període de la història del segle XX, però que cal que anem en compte en no caure en algunes pàgines que enen més de "propaganda" que no pas de rigor històric.
Dit això, aquí van les imatges:
Detall de l'arribada dels feixistes, amb Benito Mussolini al centre vestit de paisà, a Roma després de la famosa Marxa sobre Roma (1922) i poc abans de rebre de mans del rei Vittorio Emanuele III l'encàrrec de formar "il nuovo ministerio" que hauria de portar el terror a Itàlia.
Aquesta altra imatge ens mostra una escola italiana dels anys vint o trenta en la qual es pot veure com tothom (alumnes, professors, personal, etc.) formava part de la ideologia feixista... si a les fotografies sortien així, us imagineu com deuria anar l'escola?.
I finalment una fotografia d'un aeròdrom italià dels anys vint en la qual, novament, veiem a una sèrie de destacats feixistes en la primera fila de la fotografia, davant de models d'avions que més tard servirien, entre altres coses, per bombardejar el Camp de Tarragona durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
El període d'entreguerres (1): La revolució russa.
Com que tots som conscients que falta molt poc temps per acabar el curs i que hauré de posar el "turbo" per poder veure tot allo que desitjaria, he cregut oportú facilitar-vos (via blog) l'enllanç d'un petit documental (dividit en quatre capítols) sobre els fets ocorreguts a Rússia a partir de 1917.
Us aconsello que us l'aneu mirant a poc a poc i que tregueu idees que complementin el que estem explicant a classe. Concretament crec que són molt interessants les imatges (les de la família reial Romanov, les de la vida quotidiana dels pagesos russos abans de la revolució, les dels soldats a front oriental durant la Primera Guerra mundial, les des bolxevics fent propaganda ent mig del poble, les imatges -en moviment- de LENIN, STALIN TROTSKY, etc.). Preneu-vos-ho amb calma (...no cal mirar-los tots alhora!).
Aprofito també per a penjar-vos aquesta sèrie d'enllaços de pàgines dedicades o relacionades amb el tema de la Revolució bolxevic:
-la web en anglès de vikipèdia (amb línies del temps, història, imatges, etc).
-la pàgina del Timesonline (un diari imaginari dels fets).
-la Revolución Rusa (web monogràfica del tema en castellà)
-un bon grapat d'imatges
-una lliçó virtual (també en castellà)
-... i una interessantíssima pàgina de l'xtec amb enllaços, fotosgrafies, bibliografia, biografies dels personatges, etc.
Així doncs, els que visiteu el blog sovint, ja teiu coses a fer (i als que no es deixen caure per aquí passeu-los la notícia del que hi ha penjat). Salut camarades! :-)
Imatges de la Primera Guerra Mundial.
Hi ha moltíssims llocs a la xarxa on podeu trobar imatges de la Primera Guerra Mundial (també anomenada "la Gran Guerra" o "la guerra del 14". Si us entreteniu a posar el nom del conflicte en anglès i el cerqueu a Google en trobareu una bona col·leció (algunes d'elles realment interessants).
A banda d'això també podeu buscar en pàgines més concretes, com per exemple el banc d'imatges de tot el segle XX que acaba de posar a la xarxa la revista TimeLife, la pàgina web www.firstworldwar.com (dedicada exclusivament i exhaustivament a aquest conflicte) o un blog en castellà centrat en la guerra del 1914.
Per animar-vos i posar-vos alhora un exemple, aquí us deixo aquesta crua image de la vida a les trinxeres del Somme del front occidental, captada el 1916.
A banda d'això també podeu buscar en pàgines més concretes, com per exemple el banc d'imatges de tot el segle XX que acaba de posar a la xarxa la revista TimeLife, la pàgina web www.firstworldwar.com (dedicada exclusivament i exhaustivament a aquest conflicte) o un blog en castellà centrat en la guerra del 1914.
Per animar-vos i posar-vos alhora un exemple, aquí us deixo aquesta crua image de la vida a les trinxeres del Somme del front occidental, captada el 1916.
Imatges de l'imperialisme.
A partir de l'any 1870, els països més industrialitzats del món van anar ocupant territoris en altres parts del món, principalment a l'Africa i l'Asia. Es tractava de terres majoritàriament sense Estats organitzats o amb una estructura política i econòmica molt feble.
Els principals països que es van llençar a aquestes conquestes eren europeus (el Regne Unit, França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia...), però també ho van fer dues noves metròpolis situades fora d'Europa i que cada cop tindran un paper més destacat: els Estats Units i el Japó.
Dues opinions sobre el colonialisme:
Jules FERRY a la Cambra de Diputats (1885)
«Raça inferior, el hindús? Raça inferior, el xinesos? No... No intentem, per tant, revestir la violència amb el nom de civilització, no parlem ni de drets i de deures. La conquesta que preconitzeu és l'abús pur i simple que dóna la civilització científica sobre les civilizacions rudimentàries»
Els principals països que es van llençar a aquestes conquestes eren europeus (el Regne Unit, França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia...), però també ho van fer dues noves metròpolis situades fora d'Europa i que cada cop tindran un paper més destacat: els Estats Units i el Japó.
Dues opinions sobre el colonialisme:
«Cal dir obertament que, en efecte, les races superiors tenen un dret sobre les races inferiors, i també un deure sobre aquestes: tenen el deure de civilitzar-les»
Jules FERRY a la Cambra de Diputats (1885)
«Raça inferior, el hindús? Raça inferior, el xinesos? No... No intentem, per tant, revestir la violència amb el nom de civilització, no parlem ni de drets i de deures. La conquesta que preconitzeu és l'abús pur i simple que dóna la civilització científica sobre les civilizacions rudimentàries»
Georges CLEMENCEAU (1885)
I algunes imatges interessants:
Caricatura de l'època en què es veuen les principals
metròpolis (EUA, Anglaterra, Alemanya i França)
sent "passejades" per persones procedents de les colònies.
Els interessos a la Xina. D'esquerra a dreta: La
reina d'Anglaterra, el kaiser alemany, el tsar de Rússia,
la República francesa i l'emperador del Japó intentant
repartir-se el "pastís comercial" xinès.
L'imperi britànic representat com un pop on cada
tentacle "controla" una de les seves colònies (ïndia,
Canadà, Austràlia, Egipte,...).
metròpolis (EUA, Anglaterra, Alemanya i França)
sent "passejades" per persones procedents de les colònies.
Els interessos a la Xina. D'esquerra a dreta: La
reina d'Anglaterra, el kaiser alemany, el tsar de Rússia,
la República francesa i l'emperador del Japó intentant
repartir-se el "pastís comercial" xinès.
L'imperi britànic representat com un pop on cada
tentacle "controla" una de les seves colònies (ïndia,
Canadà, Austràlia, Egipte,...).
Imatges del moviment obrer.
Com que d'aquestes images en parlarem (i les treballarem a classe) aquí us les penjo, per tal que no pogueu dir que teniu problemes en trobar-les.
La primera correspon a l'obra «El quart estat» pintada per l'italià Giuseppe Pellizza da Volpedo l'any 1901. Aquesta pintura juga a confondre l'espectador amb el seu títol: el quart estat no va existir mai com a grup social, però Pellizza l'associa al proleratiat, que marxa, decidit, cap a l'espectador.
De la segona imatge ja n'hem parlat a classe, «La vaga» de Koehler, en aquest cas un pintor alemany que ens retrata a la perfecció els moments previs a una aturada produïda en una fàbrica. L'obra data del 1886 i mostra, amb molt de realisme, la confrontació entre la burgesia i el proletariat.
El moviment obrer a Catalunya.
Poc temps després que arribés la industrialització a Catalunya els treballadors s'anaren conscienciant dels problemes que implicaven les noves formes de treball (falta de seguretat, horaris interminables, sous miserables, inestabilitat en la feina, explotació generalitzada, etc...) i s'adonaren que, per defensar col.lectivament els seus interessos i lluitar contra la injustícia social, calia organitzar-se i iniciar una "lluita comuna", ja que l'Estat -governat pels propis burgesos- no tenia la més mínima intenció d'elaborar lleis que garantissin els drets més bàsics dels obrers.
Com que els treballadors no veien avenços per part dels polítics, s'organitzaren pel seu compte en les primeres associacions obreres. El marc legal lque va permetre les primeres "agrupacions d'obrers" va ser una reial ordre del 1839 que permetia les corporacions benèfiques. Així, el maig de 1840, va aparèixer la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona, una associació obrera amb uns tres mil afiliats a la ciutat de Barelona. Tot i que la burgesia i els grups dirigents van perseguir constantment aquestes associacions i fins i tot les consideraven il·legals, els diversos moviments organitzats dels obrers s'escamparen ràpidament per altres poblacions tèxtils (Sabadell, Badalona, Terrassa, Reus...) i el 1841 s'aconseguí crear una federació que agrupava treballadors del tèxtil de tota Catalunya.
També el 1840 neix la primera cooperativa de consum i el 1842 la primera de producció. És reconeguda com la primera societat i també la primera associació mútua que ajudava els obrers i obreres malalts, les vídues dels obrers o els orfes.
Les manifestacions més importants de l'obrerisme espanyol de la primera meitat del segle XIX van tenir lloc a Catalunya, sobretot a Barcelona. Als anys 1854-1856, els obrers catalans es van mobilitzar contra la generalització de les màquines selfactines, però les manifestacions dels treballadors van ser reprimides durament. La resposta obrera va ser la vaga general, amb l'objectiu de revindicar, entre altres temes, el reconeixement del dret d'associació, la limitació de la jornada laboral i la creació de jurats mixtos per resoldre els conflictes a les fàbriques.Però els treballadors no van aconseguir els seus objectius i els governs van obligar les associacions obreres a passar a la clandestinitat.
Les reivindicacions obreres cercaven:
1) la prohibició del treball infantil.
2) la reducció de jornada de treball.
3) l'augment de la setmanada.
4) la protecció davant d'accidents laborals.
A partir del 1868, el moviment obrer català va entrar en contacte amb l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). D'aquesta manera una part de l'obrerisme català va seguir les orientacions de l'internacionalisme proletari, que no solament volia millorar les condicions de vida i les condicions de treball dels obrers, sinó que també volia transformar la societat de de dalt a baix a través d'una gran revolució obrera.
Durant la segona meitat del segle XIX, fan aparició noves doctrines socials com ara el socialisme, que defensa la supressió de les classes socials per mitjà de la propietat col.lectiva dels mitjans de producció i que tenia en Karl MARX i Frederich ENGELS els seus màxims representants teòrics.
I l'anarquisme, que perseguia d'instaurar una societat sense classes i sense Estat. Mostrava dos corrents: l'anarco-comunista, que definia un comunisme de producció i de béns; i l'anarco-col.lectivista, que donava prioritat a la creació de sindicats. La major part dels obrers catalans van seguir el corrent anarco-sindicalista, perquè donava prioritat a la creació de sindicats, era antiburocràtic, anticentralista i antistatal.
Les manifestacions més importants de l'obrerisme espanyol de la primera meitat del segle XIX van tenir lloc a Catalunya, sobretot a Barcelona. Als anys 1854-1856, els obrers catalans es van mobilitzar contra la generalització de les màquines selfactines, però les manifestacions dels treballadors van ser reprimides durament. La resposta obrera va ser la vaga general, amb l'objectiu de revindicar, entre altres temes, el reconeixement del dret d'associació, la limitació de la jornada laboral i la creació de jurats mixtos per resoldre els conflictes a les fàbriques.Però els treballadors no van aconseguir els seus objectius i els governs van obligar les associacions obreres a passar a la clandestinitat.
Les reivindicacions obreres cercaven:
1) la prohibició del treball infantil.
2) la reducció de jornada de treball.
3) l'augment de la setmanada.
4) la protecció davant d'accidents laborals.
A partir del 1868, el moviment obrer català va entrar en contacte amb l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). D'aquesta manera una part de l'obrerisme català va seguir les orientacions de l'internacionalisme proletari, que no solament volia millorar les condicions de vida i les condicions de treball dels obrers, sinó que també volia transformar la societat de de dalt a baix a través d'una gran revolució obrera.
Durant la segona meitat del segle XIX, fan aparició noves doctrines socials com ara el socialisme, que defensa la supressió de les classes socials per mitjà de la propietat col.lectiva dels mitjans de producció i que tenia en Karl MARX i Frederich ENGELS els seus màxims representants teòrics.
I l'anarquisme, que perseguia d'instaurar una societat sense classes i sense Estat. Mostrava dos corrents: l'anarco-comunista, que definia un comunisme de producció i de béns; i l'anarco-col.lectivista, que donava prioritat a la creació de sindicats. La major part dels obrers catalans van seguir el corrent anarco-sindicalista, perquè donava prioritat a la creació de sindicats, era antiburocràtic, anticentralista i antistatal.
